Vaig estudiar Biologia als anys 70 a Barcelona, empesa per la curiositat de conèixer cóm funciona la vida i matèries com microbiología, fisiologia animal i genètica molecular em van apassionar. Però un cap de semana d’hivern anarem de pràctiques al Delta de l’Ebre i allà, amagats darrera la vegetació observant els ocells aquàtics a les aigües tranquiles de la llacuna, vaig tenir una revelació: jo el que volia era viure aquella emoció d’observar la vida fora, no al laboratori.
En acabar els estudis vaig treballar un temps al departament de Vertebrats, en la línea d’ictiologia. El millor del meu contacte amb aquells éssers de sang freda va ser anar molt sovint al delta de l’Ebre i conèixer els pescadors i el funcionament de la pesca a les llacunes i, alhora, conèixer l’entrallat de la pesca a mar amb bou d’arrossegament a la Barceloneta i embarcar-me i conviure com una pescadora més durant unes quantes setmanes amb els pescadors de la Maireta.
Però alló va acabar i em vaig haver de “reinventar”. I un bon dia, en Francesc Ll. i jo erem a la casa - estudi de Jean Roché als Alps francesos, un dels pioners de la gravació i edició de LP amb cants d’ocells europeus, i allà vaig tenir la segona revelació: jo volia escoltar la natura i enregistra-la. I així va ser com vaig començar a gravar amb un petit equip analògic. Aviat la gravadora va ser un magnetòfon Stellavox suïss de segona mà, micròfons parabòlics, direccional, omnis, detectors ultrasons, hidròfons… després, i ràpidament, la tecnología va anar canviant, cada cop més fácil i més petit i més capacitat. I els CDs van desaparèixer sota la força fagocitadora de la xarxa.
La passió per gravar anava paral·lela a la descoberta dels sons de qualsevol ésser viu i a l’emoció de l’escolta al camp. L’escolta també a casa, documentant i aprenent a identificar d’oïda, a interpretar sonogrames, aprenent tècnica d’enregistrament dels errors i millorant en el treball de camp.
La col·lecció va començar a créixer depressa, avantatges de qui comença, i en Francesc i jo voliem compartir el nostre creixent coneixement. Així és com va néixer Alosa, www.sonidosdelanaturaleza.com, a principis dels 90, el segell editorial amb que publiquem guies sonores de consulta, les primeres al país. Primer van ser els ocells, després els amfibis, mamífers, insectes… I paral·lelament va venir la descoberta dels paisatges sonors i els viatges.
El primer viatge amb objectiu clarament de gravar va ser a Costa Rica, al 1990 (https://open.spotify.com/artist/0DFRGqAV2VpaFQ6vG94p7z). D’aquell viatge de mes de 2 mesos visitant racons del país va sortir un primer títol en cassette i CD amb paisatges sonors i una breu guia d’identificació. Seguiren altres objectius com Guatemala, Brasil, aviat ens endinsarem al continent africà, Mauritània, Marroc, Camerun, Tanzània, Kenia … sense deixar de gravar pel territori espanyol, illes Canàries, Balears…i així van passar 30 anys.
Durant tot aquest temps m’ha mogut la curiositat i la il·lusió per escoltar i gravar espècies noves i repertoris nous, amb voluntat de documentalista científic, lluny de l’esperit col·leccionista. L’afany per donar a conèixer la vessant sonora de la natura m’ha portat a impartir nombrosos tallers d’identificació dels cants i veus dels ocells per a públics ben diferents, per a biòlegs, ornitòlegs, gestors d’espais naturals, naturalistes, perquè el coneixement de les vocalitzacions dels animals suposa una eina molt útil per a l’estudi de les poblacions, o per a joves estudiants, músics i públic general pel gaudi que proporciona el fet d’escoltar.
Actualment em trobo en procés d’escoltar de nou moltes de les gravacions del meu arxiu, sovint amb una percepció i valoració diferent de l’original. I vull compartir aquests sons, perquè m’agraden, m’emocionen, em porten records o perquè són documents sonors irrepetibles, el paisatge on van estar enregistrats ja no és el mateix. El so és un descriptor dels ecosistemes, com un observador objectiu que reflecteix les transformacions que están succeïnt, sovint abans de percebre-les amb els nostres ulls. I en un món que està canviant tan ràpidament les gravacions són uns documents testimoni.
Aquesta web és un projecte pensat, desitjat des de fa molt de temps, és un projecte que estarà en creixement, una plataforma per difondre una part dels arxius sonors que he anat recol·lectant durant mes de tres dècades i que anirant sorgint a mida que l’escolta i descoberta avanci. Work in progress!
Moltes persones m’han ajudat en aquest camí, persones que m’han acompanyat, acollit, escoltat, recolçat i animat, persones que m’han donat informació i col·legues de qui he aprés molt, persones amigues, conegudes, anònimes, oïdores dels títols publicats, personal tècnic i de guarderia de reserves naturals arreu del món, impossible anomenar-les aquí i no deixar-me ningú. A totes elles vull donar les gràcies perquè m’han ajudat en aquest trajecte meravellós d’exploració en llibertat, amb estones de molta solitud.
I sobretot, al meu company Francesc, sempre al meu costat o al darrera, empenyent.
He anat dipositat gravacions en algunes col·leccions de sons com la Macaulay Library (Gravacions dipositades )
Xeno-canto (Gravacions dipositades)
La Fonoteca del Museo Nacional de Ciencias Naturales FonoZoo
La Fonoteca del Museu de Ciències naturals de Barcelona
